Qui som
El Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil – Escola de Teixits es dedica a la recerca, desenvolupament i transferència tecnològica en el camp de la indústria tèxtil.
Els seus excel·lents indicadors en aquesta activitat van comportar la seva incorporació a EURECAT, el centre tecnològic de Catalunya, com a referent de la Unitat de Teixits Funcionals, esdevenint una de les 11 seus corporatives de l’entitat.
L’Escola de Teixits va néixer a Canet de Mar el 1922. Fins al 2011 l’Escola Universitària és coneguda arreu com l’Escola de Canet i en aquesta població com l’Escola de Teixits.
A partir del 2006 es va impulsar l’activitat de recerca, desenvolupament i transferència tecnològica en el camp de la indústria tèxtil mitjançant un conveni entre la Diputació de Barcelona , els ajuntaments de Canet de Mar i Mataró i la Fundació Tecnològica Cetemmsa, integrada a EURECAT el 2015 des de la seva creació.
El 2013 es va reprendre la formació reglada amb cicles formatius de la família tèxtil adscrits a l’institut Lluís Domènech i Montaner però implementats a l’Escola de Teixits gràcies al conveni de col·laboració de cessió d’espais i assessorament entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. El 2024 es va formalitzar l’acord per crear un institut de Formació Professional tèxtil al recinte de Canet que conviurà amb l’activitat de recerca vinculada amb Eurecat.
L’actual CRTTT immers en la recerca i la creació, ja va ser bressol d’innovacions tecnològiques que van revolucionar el sector tèxtil, quan tenia la forma d’escola universitària. El cas més cèlebre és el de la patent signada per Josep Maria Picaza, el 1997, per fabricar peces de roba sense costures.
Pel que fa a les matèries primeres, Picaza arribava a la conclusió que en els diversos processos de manufactura es perdien molts quilos de material: de 100 quilos de matèria enviats al taller de tricotatge, el 33% acaben malbarats. Per aquest motiu, es va entestar a idear un nou sistema tecnològic que resolgués l’estalvi de la matèria primera i, al mateix temps, elimines les operacions de tall i confecció. En definitiva, una nova tecnologia que permetés el “tissatge de peces sense costures”.
Però la seva idea no va causar impacte des del primer moment. De fet, Picaza va presentar les seves innovacions a la indústria i ningú se’l va creure. Va portar-ho a la fira ITMA i va passar totalment desapercebut. No va ser fins que els japonesos de SHIMA SEIKI es van interessar per l’invent i, finalment, van comprar les patents que no es va desenvolupar els mecanismes. Gràcies a la tecnologia de Picaza, SHIMA SEIKI és avui un dels fabricants més grans de maquinària per a gènere de punt al costat de l’alemanya STOLL.
En el seu article, Picaza ja augurava que “el futur introduirà, en major o menor mesura com habitual aquesta quarta tècnica de producció de peces exteriors. Perfeccionaments dels processos i desenvolupaments de noves tècniques que agilitzin i millorin els ja coneguts, s’aniran succeint. És la història que es repeteix. Es tracta de superar barreres tecnològiques”.
L’escola de Teixits de Punt de Canet de Mar va néixer en el marc del projecte de reforma educativa de la Mancomunitat de Catalunya. El breu impàs de la Generalitat durant la Segona República i l’arribada d’un règim polític diferent al que havia impulsat la institució, comportà una llarga lluita per assolir el reconeixement dels estudis i la seva homologació. Tampoc ho facilità la preeminència del teixit a la plana per sobre del teixit de punt.
El 1940 l’Escola reinicià la seva acció formativa afegint un quart curs als estudis. La Guia docent de 1940 definia els estudis tècnics que s’havien de desenvolupar a l’Escola adreçats a la preparació de “los técnicos en la especialidad del tejido de punto, a fin de poder orientar y dirigir este ramo de la industria textil”. Es podia accedir a aquests cursos amb 16 anys i haver superat els dos cursos preparatoris - en què s’hi preveia la instrucció premilitar - o bé, posseir el títol de batxiller, passar un examen i fer les assignatures dels cursos preparatoris que no s’haguessin cursat de batxillerat.
Els industrials membres del Patronat, reconstituït el 1939, dissenyaren un pla amb l’objectiu d’homologar el pla d’estudis per assimilar-lo al de perit tèxtil. El primer pas fou intentar aconseguir per a l’Escola la “Instrucción premilitar superior”, igual que les altres escoles de pèrits. Després de diverses negatives, per part del Ministerio de Educación, la Diputació va fer seu el repte d’assolir l’oficialitat dels estudis posant sobre la taula les inversions executades en el centre, el nivell dels estudis que s’impartien i l’elevat nombre i la procedència dels estudiants, una dada que demostrava que l’Escola superava amb escreix l’àmbit provincial.
El paper de la Diputació va donar els seus fruits i l’11 de gener de 1945 va arribar l’ordre ministerial que permetia homologar els estudis. En primer lloc, el reconeixement comportava el canvi de nom, l’escola passava a dir-se “Escuela Especial de Tejidos de Punto”. En segon lloc, la titulació esdevenia oficial. Però l’Ordre també comportava que el Ministeri s’atorgava a si mateix la vicepresidència del Patronat i es reservava el dret a reformar el pla d’estudis i a exercir la funció inspectora. A més, els tribunals dels exàmens passaven a estar formats per cinc membres designats per la Direcció General d’Ensenyament Professional i Tècnica. L’ordre també donava un més a la Diputació per fer arribar el reglament del patronat de l’escola.
Al llarg dels anys els plans d’estudis van anar patint transformacions. El 1954 s’afegí “formación del espíritu nacional”. El Pla de 1957 significa un canvi, ja que tot i seguir amb cinc cursos, aquests es dividiren en preparatori, selectiu i tres cursos tècnics. El Pla d’estudis de 1964 implicà una retallada d’hores lectives. El 1967 el Consell de Ministres dictava un decret en què s’incloïa a la branca tèxtil l’especialitat de teixits de punt. Es creava, doncs, el títol d’Enginyer tècnic en teixits de punt. El Pla de 1974, que exigia el COU per cursar l’enginyeria, implicà una nova reducció de càrrega lectiva.
El 1978 l’escola s’adscriví a la Universitat Politècnica de Catalunya. L’entrada dels equips democràtics a la Diputació, arran de les eleccions municipals de 1979, també comportà un punt d’inflexió. Quatre anys més tard, el 1983, es creà la secció de Formació Professional.
L’Escola Universitària de Teixits de Canet de Mar, centre adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya, va decidir tancar portes el 2006. El juny del 2011 va obrir la darrera convocatòria per als alumnes que encara tinguessin assignatures o treball de final de carrera pendents.
Però la direcció va ser capaç de superar el moment i mantenir vives les instal·lacions, amb un nou projecte que comportava la reconversió de l’escola en centre de recerca. El 2008 els professors de l'escola de teixits van deixar les aules per passar a ser tècnics de recerca acompanyats del centre tecnològic, que després esdevindria Eurecat. Tal com explica el director, Miquel Soler, la conversió va ser una bona manera d'aprofitar els coneixements i la maquinària que hi havia a Canet per buscar noves oportunitats en sectors ben diversos. Això és el que fan des de llavors: investigar en tecnologia i aplicacions tèxtils per a diferents empreses que s'han convertit en els seus clients. Soler explica que són projectes a llarg termini i que els han portat a treballar en camps tan diversos com la medicina, l’esport o l’aeronàutica. Amb tot, el centre no ha de deixar d’oferir serveis d’assessorament a empreses tèxtils i formacions “a mida”.
La investigació i la recerca no han estat les úniques línies que han atorgat una segona vida a l’Escola de Teixits. El 2013 el centre van reprendre l’educació formal, en aquesta ocasió obrint estudis de formació professional en el marc d'un projecte de recuperació del tèxtil a la comarca.
L’any 2013, el sector tèxtil del Maresme, de la mà de CETEMMSA, va exposar a la Generalitat la gran dificultat per trobar professionals formats per a les empreses. Per tal de donar resposta a la demanda, el departament d’educació va decidir oferir nous cicles de l’àmbit tèxtil. L’ajuntament de Tordera, que comptava amb l’empresa Inditex, feia anys que reclamava poder oferir un grau mitjà o superior del sector tèxtil. Però la crisi econòmica del 2008 va dissuadir l’administració catalana d’invertir en noves instal·lacions sense saber, prèviament, quin seria el resultat de la matrícula i quines eren les necessitats reals del sector. Finalment, l’opció escollida va ser Canet, on la Diputació tenia l’Escola de Teixits, un centre que ja disposava de les aules i la maquinària necessàries per impartir els cicles, a més d’allotjar un centre de recerca i ser un punt de consulta i formació per a empreses.
Lali Ramos i Mariona Lloveras
Per fer possible la implantació dels nous cicles, el departament d’Educació de la Generalitat i la Diputació de Barcelona van signar un conveni ampli que contemplava, entre altres qüestions, la cessió dels espais per part de la Diputació, l’accés a la maquinària i el suport i assessorament dels experts que treballen al CRTTT.
El curs 2013 - 2014 va obrir-se un primer cicle de grau mitjà de Confecció i Moda. Amb els anys, l’oferta es va anar ampliant amb dos cicles més, el cicle de grau mitjà de Fabricació i Ennobliment de Productes Tèxtils i el cicle de grau superior de Patronatge i Moda. Tots tres cicles consten de dues mil hores distribuïdes en dos cursos acadèmics. Els alumnes de primer fan classe al matí, mentre que els de segon van de tardes perquè han de compaginar les classes amb les pràctiques a les empreses. Precisament el contacte amb les empreses, a través de l’anomenat FP Dual, proporciona als alumnes una primera experiència laboral real que els docents consideren clau per a l’evolució dels alumnes, ja que a banda d’obrir-los les portes al món del treball, en molts casos els anima a continuar formant-se.
L’equip docent que imparteix els cicles està format per enginyers tèxtils i tècnics especialistes d’FP. Lali Ramos, cap d’estudis dels cicles, explica que es distribueixen els mòduls (assignatures) tenint en compte l’experiència professional de cadascú. “Tenim una professora que ha treballat molt en el sector núvia, per tant, ella és l’encarregada del mòdul de patronatge a mida”, exemplifica. Però també destaca la importància del treball en equip, que aborden a través de projectes transversals. “Es tracta de treballar molt propers a l’alumne, que se sentin un més, com si formessin part d’una empresa en la qual és necessària la col·laboració de tots per aconseguir el resultat Final”, diu Ramos.
La voluntat de convertir-se en un centre integrat
En aquesta lluita per proporcionar el millor itinerari educatiu als seus alumnes, assenyalen com a una victòria important que el curs 2017 - 2018 van aconseguir obrir el cicle de grau superior de Patronatge i Moda. Ja fa dos anys que totes les places del cicle queden cobertes i, el que és més rellevant, el nivell de fidelització és molt elevat comparat amb el que tenen altres branques de cicles formatius. “Gairebé no hi ha abandonament. Els alumnes descobreixen un món que els agrada i nosaltres els fem tot l’acompanyament possible perquè finalitzin els seus estudis amb èxit”, explica Mariona Lloveras, coordinadora d’FP.
La situació és una mica diferent en el cicle formatiu de grau mitjà de Fabricació i Ennobliment: “L’hem començat amb pocs alumnes, però els agrada molt. És una pena que sigui tan desconegut, perquè quan el fan s’adonen que té moltes sortides professionals. A més, és un cicle molt pràctic que obre les portes a oficis molt diferents com l’estampat, el teixit, el tint o la sublimació làser”, explica Ramos.
I no s’aturen aquí, ara l’objectiu és que la Generalitat també els atorgui el cicle superior d’Estilisme i Indumentària. Els l’han denegat en altres ocasions perquè forma part de la família de les arts plàstiques i no del tèxtil, però han decidir insistir. “Tots els alumnes volen ser dissenyadors!”, s’exclama Lali Ramos, que assegura que si un dissenyador ha passat abans per un grau mitjà i, per tant, té coneixements tècnics, serà un professional molt més valorat per les empreses. “Volem ser un centre integrat de FP de la família professional tèxtil. És la nostra lluita”, conclou.
A banda de la voluntat de crear bons professionals, l’altre element diferenciador dels cicles que s’ofereixen a l’Escola de Teixits és la voluntat d’acompanyament educatiu. Mariona Lloveras posa molt èmfasi en aquest acompanyament: “Tenim alumnes molt joves, a alguns els costa molt estudiar i no tenen les coses clares, això comporta conflictes a l’aula. Però lluitem per aquests alumnes, els ajudem a evolucionar. De fet, el millor de tot és veure com guanyen capacitat i seguretat”, explica.
Els certificats professionals
El darrer esglaó que vol assolir l’equip docent és el d’afegir els certificats professionals a l’oferta formativa. El SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) oferia aquests cursos a través d’empreses privades, de fet, el CRTTT n’ha ofert durant anys a través d’EURECAT. Ara la Generalitat ha obert la possibilitat que siguin els instituts públics els que ofereixin aquestes titulacions i l’IES Domènech i Montaner s’ha ofert com a centre capacitador tot assenyalant que ja tenen la dinàmica per garantir que la formació complirà amb els requisits establerts. “Els certificats professionals són molt importants, com a complement, en un institut que té voluntat de ser centre integrat, tal com marca la nova llei d’FP. La nostra idea és oferir-los als nostres alumnes, quan acaben els cicles, per tal que puguin complementar la seva formació, però també per donar resposta a les necessitats de l’entorn, de gent que es vulgui formar”, explica Ramos.